València manifestació a les 12.00h a la Plaça del Parterre.
Un any més, aquest 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, tornem a ajuntar-nos als carrers i a les places. Un any més tornem a recordar aquest dia. Volem denunciar la violència sistemàtica, estructural i invisible que exerceixen les institucions de l’Estat contra les dones, institucions patriarcals, gestionades per la dreta més ortodoxa i conservadora, que operen sota la lògica del capitalisme, que legitimen la violència, i com aquest fet “socialitza” la violència i la normalitza en la societat.
Totes les dones, així com totes aquelles persones que no “encaixem” de manera normativa en els patrons familiars i sexuals imposats pel sistema ( homosexuals, transsexuals, intersexuals) patim la violència de gènere d’una forma o altra, ja que la violència de gènere és complexa, estructural i transversal i ens afecta a totes: violència psíquica, violència física, talles de roba i estereotips estètics imposats, actituds sexistes, micromasclismes, discriminació i un llarg etcètera.
Les retallades en les ajudes al serveis socials que afecten els menjadors escolars, l’augment del preu de les escoles bressol, l’encariment de les residències de la 3a edat, la retirada d’ajudes en la Llei de la Dependència, etc. són mesures que obliguen les dones al retorn a les feines de la llar. Totes aquestes retallades que afecten els serveis socials també són violència, una violència de l’Estat cap a les dones treballadores, que hem d’acabar fent dobles jornades laborals: a la feina precària i mal pagada, i a casa, fent les tasques invisibles de cura que ningú reconeix com a treball.
El poder promou que siguem nosaltres, les dones, les qui assumim aquesta feina invisible, com si ens correspongués fer-ho de manera gratuïta pel sol fet de ser dones: les tasques de cura, de criança, d’assistència i treball a la llar. S’infravalora aquesta tasca tan important que l’Estat deixa d’assumir, carregant aquest pes sobre la societat, sobre les dones, gràcies a les reformes laborals, les privatitzacions dels serveis públics i bàsics, i les retallades.
Les conseqüències d’aquesta violència institucional és el retorn de les dones a la llar i, amb això, l’augment de la dependència econòmica i emocional de les dones envers als homes, fet que sumat als alts índexs d’atur masculí, propicia l’augment de la violència masclista a les llars. Una altra conseqüència és el reforçament del model de família nuclear com a model hegemònic, autèntic centre que sustenta el sistema capitalista i patriarcal, amb un reforçament de la monogàmia i del domini i control sobre les relacions sexo-afectives, imposant l’heterosexualitat com a norma i propiciant la prostitució obligada dintre del matrimoni a canvi de sustent.
També és violència contra les dones la penalització de l’avortament, els contractes brossa, l’augment de la temporalitat i la deslocalització en els llocs de treball, l’assetjament laboral, el risc d’acomiadaments lliures, l’elevat atur en el sector femení. D’això se’n desprèn una forta feminització de la pobresa.
Volem denunciar que totes les mesures que l’Estat intenta aplicar per tal de combatre la violència de gènere, no són més que una màscara superficial, perquè no creen les estructures necessàries ni apliquen els mecanismes bàsics per tal d’assegurar que siguin efectives. Moltes d’aquestes mesures continuen victimitzant les dones i presenten l’Estat com al protector paternal a través dels cossos de seguretat i els serveis socials, en lloc de promoure polítiques socials efectives i d’ empoderament de les dones, que ens ajudin a decidir i valer-nos per nosaltres mateixes.
Estem fartes de veure com ens animen a dir que ja és suficient, que no hem de tolerar cap agressió més, però amb la seva hipocresia habitual ens limiten la capacitat de veure que qui aplica aquesta violència cap a les dones es el propi sistema i les institucions que el sustenten, i no restarem passives més temps.
Desemmascarem la violència institucional ! Capitalisme és patriarcat !
El poder promou que siguem nosaltres, les dones, les qui assumim aquesta feina invisible, com si ens correspongués fer-ho de manera gratuïta pel sol fet de ser dones: les tasques de cura, de criança, d’assistència i treball a la llar. S’infravalora aquesta tasca tan important que l’Estat deixa d’assumir, carregant aquest pes sobre la societat, sobre les dones, gràcies a les reformes laborals, les privatitzacions dels serveis públics i bàsics, i les retallades.
Les conseqüències d’aquesta violència institucional és el retorn de les dones a la llar i, amb això, l’augment de la dependència econòmica i emocional de les dones envers als homes, fet que sumat als alts índexs d’atur masculí, propicia l’augment de la violència masclista a les llars. Una altra conseqüència és el reforçament del model de família nuclear com a model hegemònic, autèntic centre que sustenta el sistema capitalista i patriarcal, amb un reforçament de la monogàmia i del domini i control sobre les relacions sexo-afectives, imposant l’heterosexualitat com a norma i propiciant la prostitució obligada dintre del matrimoni a canvi de sustent.
També és violència contra les dones la penalització de l’avortament, els contractes brossa, l’augment de la temporalitat i la deslocalització en els llocs de treball, l’assetjament laboral, el risc d’acomiadaments lliures, l’elevat atur en el sector femení. D’això se’n desprèn una forta feminització de la pobresa.
Volem denunciar que totes les mesures que l’Estat intenta aplicar per tal de combatre la violència de gènere, no són més que una màscara superficial, perquè no creen les estructures necessàries ni apliquen els mecanismes bàsics per tal d’assegurar que siguin efectives. Moltes d’aquestes mesures continuen victimitzant les dones i presenten l’Estat com al protector paternal a través dels cossos de seguretat i els serveis socials, en lloc de promoure polítiques socials efectives i d’ empoderament de les dones, que ens ajudin a decidir i valer-nos per nosaltres mateixes.
Estem fartes de veure com ens animen a dir que ja és suficient, que no hem de tolerar cap agressió més, però amb la seva hipocresia habitual ens limiten la capacitat de veure que qui aplica aquesta violència cap a les dones es el propi sistema i les institucions que el sustenten, i no restarem passives més temps.
Desemmascarem la violència institucional ! Capitalisme és patriarcat !
